ART NEOLÍTIC A LA SAFOR
Malgrat, la proximitat a l’important focus d’art rupestre postpaleolític documentat al territori del nord d’Alacant (Vall de Gallinera, Pla de Petracos, Benicadell, etc), La Safor havia estat una incomprensible llacuna quant a la troballa de manifestacions artístiques d’art parietal Neolític i de l’Edat dels Metalls. Als darrers anys, i gràcies a les recents investigacions i prospeccions realitzades pel Museu Arqueològic de Gandia i el Centre Excursionista de Gandia, s’ha produït un gran canvi; s’han documentat deu noves estacions d’art rupestre, amb escenes esquemàtiques i naturalistes, anomenades també llevantines, localitzades, principalment a la conca del riu Vernissa a Ròtova i a la zona de Palma de Gandia.
L’Art Macroesquemàtic no ha pogut ser documentat fins ara. Tanmateix, cal remarcar la documentació de línies incises a la roca, anomenades gravats fusiformes, amb una important representació en la comarca (Abrics de Mossèn Ricardo, Tavernes de la Valldigna, Penya Roja i Cova de les Rates Penades, Ròtova). Tots ells encara en revisió i estudi quant a la seua adscripció cronològica i cultural, per més que semblen ser de realització postpaleolítica.
D’entre tots els conjunts documentats cal remarcar un localitzat a la zona de Ròtova amb representacions Naturalistes (llevantines) i Esquemàtiques, on es pot observar, com a motiu central, una sèrie de quatre cabres i la figura d’una dona; motiu escollit per a representar el Museu Arqueològic de Gandia: MAGa.
A la part superior central hi ha, en estil esquemàtic, la representació d’un ídol, i a la part esquerra superior, la d’una cabra.