CatÓleg Arbres Singulars

CATÀLEG ARBRES SINGULARS

El Catàleg d'Arbres i Arbredes d'Interés Local va ser aprovat per l'acord plenari de l'Ajuntament de Gandia amb data 13 de desembre de 2007 en funció del procediment que estableix l'Ordenança Municipal de Protecció de l'Arbratge d'Interés Local.

imagen arboles singulares

Aquesta ordenança municipal té com a objectius protegir, conservar i millorar l'arbratge d'interés local; defensant-lo, fomentant la seua divulgació i coneixement, planificant, ordenant i gestionant l'arbratge, i, controlant i sancionant les accions que alteren la seua protecció.

El Catàleg d'Arbres i Arbredes Singulars té com a principal objectiu inventariar i registrar tots els exemplars que, aprovats pel Ple de l'Ajuntament, presenten un interés per a la seua protecció i conservació. Amb aquesta ruta es vol donar a conéixer els elements que formen part d'aquest catàleg perquè la població gaudisca dels elements singulars naturals que hi ha presents en la ciutat.

L'Ajuntament, al mateix temps, ha elaborat un pla de gestió i conservació de l'arbratge on es disposen totes les mesures i actuacions que ha de desenvolupar el departament amb competències en medi ambient, per  mantindre en bon estat aquests exemplars i millorar la seua qualitat de vida.



RUTA ARBRES SINGULARS

 


 

ARBREDA CEMENTERI

L'inici d'aquesta ruta urbana es presenta en l'arbreda ubicada en el Cementeri Municipal de Gandia. Els seus 8.334 m2 alberguen un gran nombre d'espècies centenàries, algunes d'elles són coneguts símbols funeraris com és el cas dels xiprers (Cupressus sempervirens). Les creences que vénen del món grecoromà relataven que el port que presenta aquest arbre, que assenyala el cel majestuosament, així com el seu caràcter perennifoli, ajudava les ànimes dels morts a elevar-se en eixa direcció. Els exemplars que hi ha en el Cementeri assoleixen els 14 m d'altura i fins als 80 cm de diàmetre.

 Cupressus sempervirens. Xiprer mediterrani

Platanus x hispanica. Plataner

Whasingtonia robusta. Palmera washingtònia



Juntament amb aquestes espècies, trobarem altres típiques dels jardins mediterranis: els plataners (Platanus x hispánica), amb la seua ombra reconfortant durant l'estiu, deixen pas al sol durant l'hivern per la pèrdua de les seues fulles; les palmeres washingtònies (Washingtonia robusta), de fàcil reproducció i poc exigents quant a la qualitat del sòl, les de l'arbreda arriben fins als 10,5 m, són altes i fines i destaquen sobre les altres espècies; les jacarandes (Jacaranda mimosifolia), que aporten un color morat que dota de color l'entorn de l'arbreda i les conegudes palmeres canàries (Phoenix canariensis), espècie molt longeva que suporta molt bé els períodes de sequera.


PI CANARI DE LA REDONA DE LA CARRETERA DE VILALLONGA

Si seguim el recorregut de la ruta, trobarem de camí a l'arbreda del col·legi Borja Jesuïtes, el majestuós pi canari (Pinus canariensis), ubicat en la redona de la carretera de Vilallonga. Un exemplar de considerables dimensions que forma part del Catàleg per la singularitat del seu port. Presenta una altura de fins a 23,5 m i un diàmetre de 80 cm, i d'un centenar d'anys.

La ruta es bifurca en aquest punt i es poden seguir dues direccions: podem dirigir-nos fins a l'arbreda del col·legi Borja Jesuïtes, passant abans pels dos pins canaris del parc Ausiàs March, o podem dirigir-nos fins a l'arbreda del col·legi Sant Francesc de Borja. 

 Pinus canariensis. Pi canari

PINS CANARIS RECINTE FIRAL


Si seguim la primera direcció, arribarem fins als dos pins canaris ubicats en el recinte firal (parc Ausiàs March), que no són tan espectaculars com l'anterior, però les seues dimensions permeten difenciar-los a certa distància. També d'un centenar d'anys, aquesta parella de pins presenta una altura de 15-17 m i un tronc de 77-80 cm de diàmetre.

Pinus canariensis. Pi canari



ARBREDA COL·LEGI BORJA JESUÏTES

Travessarem la passarel·la del riu Serpis per a aproximar-nos al centre històric de la ciutat, per a poder observar des d'aquesta el conjunt botànic del pati del col·legi Borja Jesuïtes que, amb una edat aproximada de 100-120 anys, proporciona protecció als alumnes del col·legi al mateix temps que decora el paisatge que forma el conjunt arquitectònic del centre històric i, sobretot, de l'emblemàtic Palau Ducal dels Borja. Amb espècies com les casuarines (Casuarina equisetifolia), típica de zones enjardinades per la seua resistència a la contaminació atmosfèrica i la poca exigència hídrica; els plataners (Platanus x hispanica), de mides de fins a 21 m i troncs de més d'1,7 m de diàmetre; les palmeres canàries (Phoenix canariensis), que sobreïxen del conjunt paisatgístic que forma l'arbreda amb més de 22 m d'altura, o les jacarandes (Jacaranda mimosifolia), que doten d'un característic color morat durant l'època tardorenca. Però a més d'aquestes espècies que són les que formen part del Catàleg d'Arbres Singulars de la ciutat de Gandia, les acompanyen altres espècies com els eucaliptus (Eucaliptus camadulensis), negundos (Acer negundo), cedres (Cedrus deodara), tuies (Thuja orientalis), xiprers (Cupressus sempervires), i ficus (Ficus microphilla).

Arbres Borja Jesuïtes

Arbres Borja Jesuïtes

Phoenix canariensis. Palmera canària


ARBREDA CASA DE LA MARQUESA

Seguint el recorregut travessant el passeig de les Germanies, arribarem fins a la Casa de la Marquesa, casa-palau dels marquesos de González de Quirós que fou construïda a finals del segle XIX amb la intenció de ser una mansió familiar en un lloc que començava a ser neuràlgic en l'urbanisme de la ciutat ducal. El majestuós jardí que acompanya aquesta construcció forma part del Catàleg. Espècies com la casuarina (Casuarina equisetifolia), amb 24 m d'altura i 88 cm de diàmetre de tronc; la morera (Morus alba), aprofitada per a la producció de cucs de seda i com a arbre ornamental de zones enjardinades; el til·ler (Tila platyphillos) que aporta una tonalitat groga durant la seua floració; la palmera datilera (Phoenix dactylifera) cultivada en alguns llocs per l'aprofitament dels seus fruits carnosos de color taronja, els dàtils. Ací també hi ha presència de jacarandes (Jacaranda mimosifolia), que destaquen per les seues dimensions i pel color morat durant la floració en tardor. Una magnòlia (Magnolia grandiflora), ubicada en el centre del jardí, presideix l'accés posterior de la casa, amb un port exemplar i un gran nombre d'arbres, destaca sobre els altres elements del jardí per la singularitat de les seues grans flors que poden mesurar fins a 30 cm i per presentar les arrels que sobreïxen de les branques. L'espècie amb una representació més gran és el pi blanc (Pinus halepensis) que, amb el seu port tortuós i, de vegades, desafiant la gravetat, aporta un toc divertit al conjunt botànic. Finalment trobarem representades espècies com la canya de bambú (Bambusa sp.), la troana (Ligustrum japonica), el xirimoier (Anona chirimoia), l'arbre sant o mèlia (Melia azedarach), el cedre de l'Atles (Cedrus atlántica), la palmera excelsa (Trachycarpus fortunei), l'alvocat (Persea gratissima) o el ficus (Ficus sp.).

Arbres Jardí Casa de la Marquesa


 

ARBREDA COL·LEGI SANT FRANCESC DE BORJA

Prendrem direcció plaça del Prado per a continuar fins al col·legi Sant Francesc de Borja, on podrem gaudir dels exemplars botànics ubicats al llarg del pati d'aquesta escola. Dues espècies estan representades en el Catàleg d'Arbres Singulars. Per una banda, trobarem la casuarina (Casuarina equisetifolia), coneguda també com a pi australià, tres exemplars que alguns confonen amb els pins per la semblança de les seues fulles i que presenten quasi 18 m d'altura i entre 0,7 i 1,2 m de diàmetre de tronc. Per altra banda, la palmera canària (Phoenix canariensis), amb un total de set exemplars, acompanya la casuarina, presentant fins a 12,75 m d'altrua i 0,75-1,13 m de diàmetre de tronc. Però hi ha una xicoteta representació d'altres espècies de flora que no forma part del Catàleg, per les seues dimensions menors i singularitat, però que cal destacar. És el cas de l'om de Sibèria (Ulmus pumila), xop negre (Populus nigra), om (Ulmus minor), llidoner (Celtios australis), morera de paper (Broussonetia paylifera) i l'ailant (Ailanthus altísima).

Phoenix canariensis. Palmera canària


Casuarina equisetifolia. Casuarina


PALMERES DATILERES DE LA PLAÇA DE CRIST REI


Retrocedirem una vegada més fins al passeig de les Germanies per a dirigir-nos cap al nord de la ciutat fins a la plaça de Crist Rei, on quatre exemplars de palmera datilera (Phoenix dactylifera) presideixen, junt amb l'emblemàtica font, aquesta plaça. Altures de fins a 14 m i troncs de quasi 80 cm de diàmetre les permeten veure des de diferents punts del passeig i de l'avinguda d'Alacant, utilitzant-les com a referències visuals.



Phoenix dactylifera. Palmera datilera

LA CASUARINA DE L'ANTIC HOSPITAL DE SANT MARC


Junt amb un altre edifici històric de la ciutat, es presenta el següent element del Catàleg d'Arbres Singulars, una casuarina (Casuarina equisetifolia) d'aproximadament 115 anys i que, amb els seus 80 cm de tronc i 25 m d'altura, es troba integrada en l'arquitectura d'aquest antic hospital que hui dia alberga el Museu Arqueològic de Gandia (MAGa).

Casuarina equisetifolia. Casuarina

 


PLATANER DEL CARRER PERÚ


De camí a l'arbreda de l'Alqueria Laborde, hem de desviar-nos en direcció a l'estació de RENFE on, presidint l'entrada lateral, trobarem un plataner (Platanus x hispanica) d'uns quasi 110 anys, 25 m d'altura i 1 m de diàmetre de tronc. Ubicat enmig de la calçada actua com a línia divisòria natural d'ambdós carrils de circulació.

Pincha para ampliarPlatanus x hispanica. Plataner

LLIDONER PARC JOAN FUSTER


La nostra pròxima parada es presenta davant de l'arbreda de l'Alqueria Laborde. Ací trobarem un exemplar d'espècie autòctona que ha crescut de manera natural en el vessant del llit del riu Serpis. Es tracta d'una espècie ripària que requereix la presència d'aigua subterrània pròxima a la superfície per a poder desenvolupar-se. El fet que es presente en el seu hàbitat natural li atorga un valor addicional per a la seua protecció. Aquest llidoner (Celtios australis), d'uns 150 anys aproximadament, 19 m d'altura i 1,46 m de diàmetre de tronc, pot ser un dels exemplars més singulars del Catàleg.
 

 Celtis australis. Llidoner



ARBREDA ALQUERIA LABORDE

D'aquesta arbreda cal destacar que és la que presenta una diversitat més gran d'espècies que estan incloses en el Catàleg d'Arbres Singulars. Dins dels 2.639,99 m2 de superfície d'aquest jardí, trobem espècies com el llorer (Laurus nobilis), el xiprer de Lambert (Cupressus macrocarpa), el baladre (Nerium oleander), l'araucària de Norfolk o pi de pisos (Araucaria heterophylla), la magnòlia (Magnolia grandiflora), la pota d'elefant (Beaucarnea recurvata), la palmera washingtònia (Washingtonia robusta) i el teix (Taxus bacatta).

 Whasington robusta. Palmera washingtònia

 Araucaria heterophylla. Araucaria o pi de pisos

 Beucarnea recurvata. Pota d'elefant


LA PINEDA DE SANTA ANNA


És l'última parada del nostre recorregut, travessant tot el vessant est del nucli urbà ens dirigirem cap a l'ermita de Santa Anna, on una arbreda de pins blancs i pinyoners rodeja aquesta construcció. Es tracta de l'arbreda amb un nombre més gran d'exemplars quant a quantitat a diferència de l'anterior, que era la que presentava diversitat més gran. Ací també trobarem altra espècie per ser una edificació de caràcter religiós, es tracta del xiprer (Cupressus sempervirens) present en la vorera del camí d'accés a l'ermita dibuixant el seu recorregut. També al voltant de l'edificació trobarem llidoners (Celtios australis) i eucaliptus (Eucalipto globulus). Però la presència de pi blanc (Pinus halepensis) i pi pinyoner (Pinus pinea), procedent de poblacions realitzades en la zona, són els que predominen en el paisatge forestal d'aquesta arbreda. Destaca un pi pinyoner de 20 m i 1,14 m de diàmetre de tronc que sobreïx del pinar de l'ermita i que pot observar-se des del mirador d'aquesta.

 Pinus pinea. Pi pinyoner