parpallo borrell

PARAJE NATURAL PARPALLÓ - BORRELL

Els Paratges Naturals Municipals són figures de protecció "endèmiques" de la Comunitat Valenciana, ja que només estan recollides en la Llei 11/94 d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.

El Paratge Natural Municipal Parpalló-Borrell és un espai natural protegit de 560 ha. localitzat en el terme municipal de Gandia, el qual va ser declarat pel Consell de la Generalitat Valenciana el 30 d'abril de 2004.

En aquest paratge podrem gaudir de paisatges muntanyencs amb grans conques visuals, de vegetació típicament mediterrània, de relleus modelats per l'aigua que generen estructures com a coves, avencs, galeries, etc., molt abundants en tot el paratge. La fauna que habita aquest espai és nombrosa, abundant sobretot el grup de les aus. I no hem d'oblidar la presència de la Cova del Parpalló, una cova que és Bé d'Interés Cultural i referència del Paleolític Superior Mediterrani.

Tot el conjunt d'aquests valors ecològics, paisatgístics, naturals i culturals han fet que aquest espai siga mereixedor d'una figura de protecció.

La gestió del Paratge és competència de l'Ajuntament de Gandia, i està regulada pel Pla Especial de Protecció aprovat pel Consell de la Generalitat Valenciana en 2007. Aquest document, estableix la zonificació del paratge i determina tot el que està permés i prohibit en cadascuna de les zones.

A més, l'Ajuntament també ha elaborat un Pla de Prevenció d'Incendis Forestals exclusiu per al paratge, que defineix les actuacions a realitzar durant 15 anys en l'àmbit del mateix per a disminuir el risc d'incendi forestal.

Existeix també un Pla d'Ús Públic que regula totes les activitats i actuacions destinades a la gestió de l'ús públic, amb la finalitat d'evitar el desenvolupament d'impactes ambientals derivats d'aquestes activitats.

Amb tots aquests plans, l'Ajuntament de Gandia vol millorar la protecció, conservació i qualitat ambiental, així com la difusió i promoció del paratge, combinant aquestes dues línies per a aconseguir que la població de Gandia i dels seus voltants, puguen conéixer i valorar aquest espai, perquè s'involucren en la protecció i conservació d'aquest.

VEGETACIÓ

La vegetació del paratge és variada, fruit tant dels usos i aprofitaments que l'home ha realitzat del medi natural, com de la fisiografia, edafologia i condicions climàtiques que hi ha en la zona.

ESTRUCTURA DE LA VEGETACIÓ

El paratge es caracteritza per presentar bons fragments d'encinar litoral termomediterrani, en concret per l'associació vegetal Rubio longifolia-Quercetum rotundifoliae, formació clímacica d'aquestes latituds del Mediterrani. Es tracta d'una associació vegetal de caràcter basòfil localitzada en el pis termomediterrani d'ombroclima sec. En estat òptim, es presenta un bosc esclerófilo dominat per l'alzina (Quercus ilex subsp. rotundifolia) acompanyada per espècies com el torvisco (Daphne gnidium), el llentiscle (Pistacea lentiscus), l'aladierno (Rhamnus alaternus) i lianes com la rossa pelegrina (Rossa pelegrina subsp. longifolia), la zarzaparrilla (Smilax aspera) o el lligabosc (Lonicera implexa).

La major part de la superfície del Paratge està coberta per arbustos termomediterranis, que formen part de l'associació vegetal Querco cocciferae-Pistacetum lentisci, on espècies com el llentiscle (Pistacia lentiscus) i la coscolla (Quercus coccifera) dominen una formació arbustiva densa acompanyada per ericas (Erica multiflora, Erica arbòria), estepes (Cistus albidus, Cistus clussi), romer (Rosmarinus officinalis), timó (Thymus vulgaris), arç negre (Rhamnus oleoides, Rhamnus lycioides), aladierno (Rhamnus alaternus), ginebres (Juniperus oxycedrus), margallons (Chamaerops humilis), acompanyats puntualment per representacions de pi blanc (Pinus halepensis), pinastre (Pinus pinaster), garroferes (Ceratonia siliqua) i freixes (Fraxinus ornus). Formant una estructura amb major densitat en les parts més baixes dels vessants muntanyencs, adquirint alguns individus un port arbustiu de fins més de 2 metres. Aquesta associació és la primera etapa degradativa de la formació clímax de boscos originals d'alzines.

En zones més pròximes a les parts més altes dels vessants muntanyencs, es presenten les segones etapes degradativas de l'encinar termomediterrani, que com a conseqüència dels recurrents incendis forestals ocasionats en la zona, han provocat l'aparició d'una vegetació pirófita molt desenvolupada, on l'aliaga (Ulex parviflorus) domina la superfície amb individus de considerable densitat, sent en certs moments impenetrables. Aquesta formació està acompanyada per espècies com el margalló (Chamaerops humilis), estepes (Cistus crispus, Cistus monspeliensis, Cistus salviefolius), ericas (Erica multiflora),Globularia alypum, Lithospermum fruticosum, Phlomis crinita subsp. crinita, Phlomis lychnitis, el timó (Thymus vulgaris) o pebrella (Thymus piperella).

En els cims d'alguns pics del paratge, així com també, en els vessants de solana més afectades pels fenòmens erosius, aflora la roca mare i es desenvolupen formacions vegetals que pertanyen a la tercera etapa de substitució de l'encinar termomediterrani. Estan constituïts per pastures seques en sòls més erosionats, on aflora la naturalesa calcària de la roca mare i desapareixen les diferències de sòl presents en les etapes anteriors. Es presenten les següents espècies característiques: Brachypodium retusum, Brachypodium distachyon, Dactilys hispànica, Fumana ericoides, Helianthemum lavandulefolium, Hyparrhenia hirta, Stipa tenacissima, Thymus piperella, Thymus vulgaris.

ESPÈCIES D'INTERÉS

En el paratge cal destacar la presència de dos endemismes: la pebrella (Thymus piperella) i la "tramussera valenciana" (Lupinus mariae-josephi), aquesta última va ser descrita oficialment en 2004 i poc temps després, es va considerar extingida. Però en 2006 es detecten comunitats una d'elles localitzada en el PNM Parpalló-Borrell, la qual ha sigut declarada Microreserva en el 2007 pel Consell de la Generalitat Valenciana.

FAUNA

REPTILS

Nom Científic

Nom Comú

Tarentola mauritanica

Salamanquesa

Lacerta lepida

Lagarto ocelado

Psammodromus hispanicus

Lagartija cenicienta

Psammodromus algirus

Lagartija coligarga

Podarcis hispanica

Lagartija ibérica

Chalcides bedriagai

Eslizón ibérico

Malpolon monspessulanus

Culebra

Elaphe scalaris

Culebra de escalera

Coluber hippocrepis

Culebra de herradura

Coronella girondica

Culebra lisa meriodional

Vipera latasti

Víbora hocicuda

 

MAMÍFERS

Nom científic

Nom comú

Erinaceus europaeus

Erizo común

Martes foina

Garduña

Mustela nivalis

Comadreja

Meles meles

Tejón

Genetta genetta

Gineta

Felis silvestris

Gato montés

Vulpes vulpes

zorro común

Sus escrofa

Jabalí

Orictolagus cuniculus

Conejo

AMFIBIS

Nom Científic

Nom Comú

Alytes obstetricants

Sapo partero

Pelodytes punctatus

Sapillo moteado

Bufo bufo

Sapo común

Bufo calamita

Sapo corredor

Rana perezi

Rana común

AUS

Nom Científic

Nom Comú

Apús melba

Vencejo real

Apus apus

Vencejo común

Columba oenas

Paloma zurita

Columba palumbus

Torcaz

Falco tinnunculus

Cernícalo común

Corvus monedula

Grajilla

Pyrrhocorax pyrrhocorax

Graja

Monticola solitarus

Solitario

Oenanthe leucura

Collalba negra

Turdus merula

Mirlo común

Erithacus rubecola

Petirrojo

Sylvia atricapi.la

Curruca capirotada

Pyulloscopus collybita

Mosquitero común

Sylvia melanocephala

Curruca cabecinegra

Phoenicurus ochruros

Collirrojo tizón

Luscinia megarhynchos

Ruiseñor

Turdus philomelos

Zorzal común

Hippolais polyglotta

Zarcero común

Saxicola torquata

Tarabilla común

Certhia brachydactyla

Agateador común

Passer domesticus

Gorrión común

Petronia petronia

Gorrión chillón

Troglodytes troglodytes

Chochín

Oriolus oriolus

Oropéndola

Ptyonoprogne rupestris

Avión roquero

Hirundo daurica

Golondrina dáurica

Galerida cristata

Cogujada común

Serinus serinus

Verdecillo

Carduelis carduelis

Jilguero

Carduelis chloris

Verderón

Carduelis spinus

Lúgano

Fringilla coelebs

Pinzón

Loxia curvirrostra

Piquituerto

Parus ater

Carbonero garrapinos

Parus cristatus

Herrerillo capuchino

Parus major

Carbonero

Aegithalos caudatus

Mito

Picus viridis

Pito real

Jynx torquilla

Torcecuello

Merops apiaster

Abejaruco común

Bubo bubo

Búho real

Strix aluco

Cárabo

Athene noctua

Mochuelo común

Emberiza cia

Escribano montesino

Aquila chrysaetos

Águila real

Alectoris rufa

Perdiz

 

HIDROLOGÍA

En el paratge trobem un gran nombre de barrancs que discorren adornant el paisatge i modelant els relleus. Els barrancs són cursos naturals que només transporten aigua en fenòmens d'intenses pluges, principalment a la tardor, però pot ser que també en qualsevol altra època de l'any si es generen pluges torrencials.

L'àmbit del Borrell (en el sud del paratge) és la zona amb major nombre de barrancs, entre els quals es troba el "Barranc de la Gota", "el Barranc Tancat" i el major de tots, que rep l'aigua dels altres, que és el "Barranc de Borrell", el qual arriba al nucli urbà de Gandia i desemboca en el mar on es coneix com "Barranc de Sant Nicolás o de Beniopa".

El "Barranc de Borrell" discorre per tot l'àmbit del Borrell condicionant la geomorfologia i la vegetació, generant un conjunt paisatgístic que es diferencia molt de l'àmbit de la Caldereta (nord del paratge). Aquest es pot visitar si es realitza la sendera del Portalet, ja que en tot moment aquesta sendera discorre paral·lel al llit del "Barranc de Borrell".

En canvi en l'àmbit de la Caldereta és el "Barranc dels Voltes" el de major grandària i el que també es pot recórrer quan es visite el paratge per la sendera del Parpalló-Font del Garrofer. Est acaba drenant totes les seues aigües al "Barranc de Borrell" en un tram inferior, ja fora del paratge.

Els relleus del Parpalló-Borrell són calcaris, aspecte que influeix moltíssim en la presència d'aqüífers en aquest. L'aigua de pluja s'acidifica quan s'enriqueix amb diòxid de carboni (CO2), formant-se àcid carbònic que reacciona amb el carbonat de calci de la roca calcària i forma bicarbonats altament solubles en aigua. Això provoca que, a poc a poc, les clivelles es facen més grans i es formen cavitats, avencs, coves, galeries i estructures subterrànies que coneixem com a aqüífers.

La importància de la presència dels aqüífers resideix que so emmagatzemes naturals d'aigua d'on es proveeixen les poblacions, com és el cas de Gandia.